Girem el coll cap a un costat i cap a l'altre; rotacions amb un peu, i amb l'altre. Estirem els dos braços enlaire mentre fem un pre badall, i ens "estimem molt" abraçant-nos per notar com respirem amb el diafragma i, en posició "saragossana" (punys sobre els malucs) treballem els músculs abdominals, i deixem l'aire a poc a poc. Fem sons rítmics, i "ma-me-mi-mo-mu". I el millor de tot, el massatge grupal...mhhh...
I riem. I mengem corxeres, blanques, i negres, i silencis. I omplim partitures amb anotacions. I endevinem intervals, ara una tercera, ara una quina i una sèptima..I un crescendo, un cànon a dos i a tres.Nens obriu bé el vel del paladar, no importa que feu cares de tòtiles! Pugeu-la, més amunt, amunt, amunt com fan els vostres fills! I afinem i desafinem, i empastem i impostem, i devorem amb passió un repertori que com caracteritza la nostra escola inclou cançons d'arreu del món en diverses llengües.I ens emocionem. I plorem. I ara només sopranos, ara contrals, ara els preuats tenors. Ara en Tono acompanya al piano: -nois, no us avanceu! I acabem l'assaig cantant Nessiponono amb coreografia i tot. Ostres tu, ens ha sortit molt bé, però no és possible, ja ha passat una hora ?!
És dilluns, 7 de la tarda. Marxem cantant, eufòrics, rient, contents, serens, relaxats, prens i revitalitzats.
Veieu l'article sencer "Cor Calypso" de Laia Arnal a la Revista Tornaveu nº9
